Planter de Diversitat: cuando las malas hierbas nos enseñan a mirar el mundo
- hace 23 horas
- 3 Min. de lectura
Actualizado: hace 12 horas

Versió en catalá más abaix
En la Escola Miguel Hernández del barrio de La Pau de Badalona, junto con la Cía La Simbiótica hemos puesto en marcha "Planter de Diversitat", un proyecto artístico de dos cursos que trabaja la convivencia y la diversidad a través de una metáfora tan sencilla como poderosa: las malas hierbas.
Llevamos siete sesiones con el alumnado de 5º de primaria y cada semana nos sigue sorprendiendo lo mismo: la curiosidad de la infancia es inagotable. Observan las plantas que crecen solas en los rincones del patio y del barrio, las examinan, las dibujan, les hacen preguntas. Y de las plantas, saltamos a las personas. De las personas, volvemos a las plantas. Porque la pregunta que vertebra todo el proyecto es tan simple como perturbadora: ¿Quién decide quién o qué es una mala hierba?
Detrás de esa pregunta hay mucho. Las malas hierbas comparten características valiosísimas con las personas migrantes: la resiliencia, la capacidad de adaptarse a entornos hostiles, el arraigo en lugares inesperados, la riqueza de sus historias y orígenes. ¿Por qué una planta que crece sola en un lugar nuevo es "mala"? ¿Quién tiene el poder de decidirlo? Estas preguntas, hechas a través del juego teatral y la exploración botánica, abren conversaciones que van mucho más lejos de lo que esperábamos.
Lo hacemos de la mano de Silvia Salamanca y Cristian Gómez (Crispetu), de la Cia. La Simbiótica, que llevan años investigando en torno a las malas hierbas como metáfora para hablar de migración, resiliencia y riqueza cultural. Su obra Malas Hierbas y el taller Cartografía de Males Herbes han llevado esta mirada a comunidades y barrios de toda Catalunya.
El objetivo es que al final del proceso — que se extenderá hasta el curso que viene — las criaturas produzcan una película participativa que mezcle ficción y realidad: personajes-planta construidos colectivamente, y las historias reales de sus familias y su barrio. Una creación que transforme la narrativa sobre quiénes somos, de dónde venimos y por qué todo aquello que lleva la marca de "no local" es, en realidad, una riqueza.
Pero ahora, de momento, estamos en el principio bonito: salir a la calle, mirar al suelo, y dejar que la curiosidad de una niña de diez años nos haga las preguntas que los adultos ya hemos dejado de hacernos.
CAT
Planter de Diversitat: quan les males herbes ens ensenyen a mirar el món
A l'Escola Miguel Hernández del barri de La Pau de Badalona, conjuntament amb Cía La Simbiótica hem posat en marxa "Planter de Diversitat", un projecte artístic de dos cursos que treballa la convivència i la diversitat a través d'una metàfora tan senzilla com poderosa: les males herbes.
Portem set sessions amb l'alumnat de 5è de primària i cada dimarts ens segueix sorprenent la mateixa cosa: la curiositat de les criatures és inagotable. Observen les plantes que creixen soles als racons del pati i del barri, les examinen, les dibuixen, els fan preguntes. I de les plantes, saltem a les persones. De les persones, tornem a les plantes. Perquè la pregunta que vertebra tot el projecte és tan simple com pertorbadora: ¿qui decideix què és una mala herba?
Darrere d'aquesta pregunta hi ha molt. Les males herbes comparteixen característiques fascinants amb les persones migrants: la resiliència, la capacitat d'adaptar-se a entorns hostils, l'arrelament en llocs inesperats, la riquesa de les seves històries i orígens. ¿Per què una planta que creix sola en un lloc nou és "mala"? ¿Qui té el poder de decidir-ho? Aquestes preguntes, fetes a través del joc teatral i l'exploració botànica, obren converses que van molt més lluny del que esperàvem.
Ho fem de la mà de Silvia Salamanca i Cristian Gómez, de la Cia. La Simbiótica, que porten anys investigant al voltant de les males herbes com a metàfora per parlar de migració, adaptació i riquesa cultural. La seva obra Malas Hierbas i el taller Cartografia de Males Herbes han portat aquesta mirada a comunitats i barris de tot Catalunya.
L'objectiu és que al final del procés — que s'allargarà fins al curs vinent — les criatures produeixin una pel·lícula participativa que barreji ficció i realitat: personatges-planta construïts col·lectivament, i les històries reals de les seves famílies i del seu barri. Una creació que transformi la narrativa sobre qui som, d'on venim i per què tot allò que porta la marca de "no local" és, en realitat, una riquesa.
Però ara, de moment, estem en el principi bonic: sortir al carrer, mirar a terra, i deixar que la curiositat d'una nena de deu anys ens faci les preguntes que els adults ja hem deixat de fer-nos.
Un projecte impulsat per

En col·laboració amb

ESCOLA MIGUEL HERNÁNDEZ - Badalona
Amb el suport de la Generalitat de Catalunya (Convocatòria CLT542 – Departament de Cultura).













































