Si els Carrers Parlessin, crónica desde la plaça
- hace 1 día
- 6 min de lectura
CAT/ La Plaça del Gas de Badalona es va omplir, el passat dissabte 7 de juny, de teatre, de memòria i de barri. Més de 400 persones van venir a veure el resultat de la creació col·lectiva: "Si els Carrers Parlessin".
La peça partia d'una anècdota senzilla: la preparació d'una festa de benvinguda per a una família nova que està a punt d'arribar al barri. A partir d'aquí, l'obra explicava com el Progrés es va crear i va créixer gràcies a l'acollida de milers de famílies que van arribar a Badalona buscant feina per viure, i com cal seguir sent una ciutat que acull i no que expulsa i deixa vivint al carrer a persones vulnerables.
A l'escenari també vam invocar persones que han contribuït a fer el barri com és avui: Carme Claramunt, militant d'Estat Català i d'Esquerra Republicana de Catalunya, veïna del carrer del Mar i primera dona afusellada pel franquisme als murs del Camp de la Bota; Joan Peiró, líder sindical de la CNT que va viure al carrer General Weyler i que també va ser afusellat pel franquisme. Vam recordar també llocs emblemàtics com el cinema Marquina, una de les desenes de sales que va tenir Badalona i que ara ja no existeixen. El Mercat Torner va ser un altre dels fils centrals de la peça: un espai de socialització del barri on el veïnat es trobava no només per comprar, sinó també per intercanviar informació i experiències. Entre el públic, aquella tarda, hi havia venedores que durant dècades havien venut fruita i verdura al propi mercat.
També vam recordar moments de por i tensió, com els viscuts durant la guerra civil als carrers del voltant de la plaça del Gas, quan els veïns temien que un bombardeig arribés als grans dipòsits on s'emmagatzemava el gas ciutat.
El grup va voler posar en valor la solidaritat, la necessitat de recuperar els espais de trobada a peu de carrer i de construir xarxes de suport mutu. I al final, com a tancament, tot el grup va improvisar una petita festa per donar la benvinguda a una família de nous veïns, una família d'ocells.
El que es va viure el dia 7 a la plaça va ser preciós i s'ha construït entre moltes. Entre les entitats que, amb entusiasme, han aportat xarxa i recursos perquè el projecte tirés endavant. Entre totes les persones que han passat pel procés i pel taller, i totes les que han donat resposta a les nostres preguntes durant la investigació. Entre les mans que han cosit, que han construït l'escenografia, que han enganxat cartells, que han fet possible el muntatge d'aquell dia. Moltes mans, molts desitjos, moltes persones pensant i creant juntes. Perquè aquest era, des del principi, el desig que va donar origen al projecte: fer junts i juntes.
Fer amb els altres t'obliga a entendre't encara que no hi estiguis d'acord, et posa en llocs nous i en pro del col·lectiu, et vincula. Crear un espectacle així, amb tota aquesta xarxa, és fer ciutat.
La resposta del barri va ser aclaparadora. La plaça plena, gent asseguda a terra, d'altres dretes al fons, finestres obertes als pisos del voltant. Això és la mostra de que tenim el desig i la capacitat de participar i aportar a la vida cultural dels nostres territoris. Tots ho podem fer!
Gràcies a totes les persones que han format part del grup de creació, que s'han atrevit a pujar a l'escenari i a compartir-se amb el barri. Gràcies a totes les entitats que han fet costat al projecte: l'Associació de Veïns del Barri Progrés, La Simbiótica, La Periférica, l'Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i els joves del Badiu Jove. I gràcies a les més de 400 persones que van venir a escoltar. Perquè un projecte de teatre comunitari només té sentit si el barri respon. Les xarxes de suport mutu que han començat a teixir-se, els vincles entre veïnes que abans no es coneixien, les ganes de seguir trobant-nos: això continua. I nosaltres, desde Saps Qué, Art en Acció, Calatea i La Inefable, seguim amb les ganes intactes de continuar acompanyant processos com aquest.
Gracias, Progrés. Ha sido un placer inmenso caminar juntas. ¡seguimos!.
CAST/
La Plaça del Gas de Badalona se llenó, el pasado sábado 7 de junio, de teatro, de memoria y de barrio. Más de 400 personas vinieron a ver el resultado de la creación colectiva: "Si els Carrers Parlessin".
La pieza partía de una anécdota sencilla: la preparación de una fiesta de bienvenida para una familia nueva que está por llegar al barrio. A partir de ahí, la obra contaba cómo el Progrés se creó y creció gracias a la acogida de miles de familias que llegaron a Badalona buscando trabajo para vivir, y cómo es necesario seguir siendo una ciudad que acoge y no que expulsa y deja viviendo en la calle a personas vulnerables.
En escena también invocamos a personas que han contribuido a hacer el barrio como es hoy: Carme Claramunt, militante de Estat Català y de Esquerra Republicana de Catalunya, vecina del carrer del Mar y primera mujer fusilada por el franquismo en los muros del Camp de la Bota; Joan Peiró, líder sindical de la CNT que vivió en el carrer General Weyler y que también fue fusilado por el franquismo. Recordamos también lugares emblemáticos como el cine Marquina, una de las decenas de salas que tuvo Badalona y que ahora ya no existen. El Mercat Torner fue otro de los hilos centrales de la pieza: un espacio de socialización del barrio donde el barrio se encontraba no solo para comprar, sino también para intercambiar información y experiencias. Entre el público, esa tarde, había vendedoras que durante décadas habían vendido fruta y verdura en el propio mercado.
También recordamos momentos de miedo y tensión, como los vividos durante la guerra civil en las calles alrededor de la plaza del Gas, cuando los vecinos temían que un bombardeo alcanzara los grandes depósitos donde se almacenaba el gas ciudad.
El grupo quiso poner en valor la solidaridad, la necesidad de recuperar los espacios de encuentro a pie de calle y de construir redes de apoyo mutuo. Y al final, como cierre, todo el grupo improvisó una pequeña fiesta para dar la bienvenida a una familia de nuevos vecinos, una familia de pájaros.
Lo que se vivió el día 7 en la plaza fue hermoso y se ha construido entre muchas. Entre las entidades que, con entusiasmo, han aportado red y recursos para que el proyecto tirara adelante. Entre todas las personas que han pasado por el proceso y por el taller, y todas las que han dado respuesta a nuestras preguntas durante la investigación. Entre las manos que han cosido, que han construido la escenografía, que han pegado carteles, que han hecho posible el montaje de aquel día. Muchas manos, muchos deseos, muchas personas pensando y creando juntas. Porque este era, desde el principio, el deseo que dio origen al proyecto: hacer juntos y juntas.
Hacer con los demás te obliga a entenderte aunque no estés de acuerdo, te pone en lugares nuevos y en pro del colectivo, te vincula. Crear un espectáculo así, con toda esta red, es hacer ciudad.
La respuesta del barrio fue abrumadora. La plaza llena, gente sentada en el suelo, otras de pie al fondo, ventanas abiertas en los pisos de alrededor. Esto es la muestra de que tenemos el deseo y la capacidad de participar y aportar a la vida cultural de nuestros territorios. ¡Todos podemos hacerlo!
Gracias a todas las personas que han formado parte del grupo de creación, que se han atrevido a subir al escenario y a compartirse con el barrio. Gracias a todas las entidades que han apoyado el proyecto: la Associació de Veïns del Barri Progrés, La Simbiótica, La Periférica, l'Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord y los jóvenes del Badiu Jove. Y gracias a las más de 400 personas que vinieron a escuchar. Porque un proyecto de teatro comunitario solo tiene sentido si el barrio responde. Las redes de apoyo mutuo que han empezado a tejerse, los vínculos entre vecinas que antes no se conocían, las ganas de seguir encontrándonos: eso continúa. Y nosotras, desde Calatea, Saps Qué y Art en Acció, seguimos con las ganas intactas de continuar acompañando procesos como este.
Gracias, Progrés. Ha sido un placer inmenso caminar juntas. ¡seguimos!.
Si vols saber més sobre el projecte:
INFORMACIÓ PRÀCTICA
Què: Mostra final del projecte de teatre comunitari "Si els Carrers Parlessin"Quan: Dissabte 7 de juny de 2025, 19:00hOn: Plaça del Gas, barri Progrés, Badalona Entrada: Gratuïta
Un projecte impulsat per Sapsque, Calatea i Art en Acció, en col·laboració amb l'Associació Veïnal del Barri Progrés i Cía La Simbiótica, i amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
Si vols saber més sobre el projecte:
Si els Carrers Parlessin arriba al barri de Progrés (entrada inicial del blog)
Cultura Comunitaria en Badalona: Si els Carrers Parlessin (crònica del procés)
Article a Cultura B: Si el barri del Progrés de Badalona parlés, què diria?
Etiquetes: #TeatreComunitari #BadalonaCultura #BarriProgrés #SiElsCarrersParlessin #CulturaComunitària #EspaiPúblic
Impulsat per:
En col.laboració amb:
Amb el suport de:
